Skip to content
  • EL PROCÉS DE CERCA D’INFORMACIÓ
  • 1. ANÀLISI I DEFINICIÓ DE LA NECESSITAT D’INFORMACIÓ
  • 2. NIVELL I COBERTURA DE LA CERCA
  • 3. SELECCIÓ DE LES FONTS D'INFORMACIÓ
  • 4. ELABORACIÓ DE L'ESTRATÈGIA DE CERCA
    • 4.1. SELECCIÓ DE TERMES
    • 4.2. CAMPS I FORMES DE CERCA
    • 4.3. OPERADORS
  • 5. VALORACIÓ DELS RESULTATS
  • 6. GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ RECUPERADA
  • EL PAPER DE LA IA EN LA CERCA D’INFORMACIÓ?
  • PER A FINALITZAR

La cerca d'informació en Filologia Catalana

Biblioteca Universitària

3. SELECCIÓ DE LES FONTS D'INFORMACIÓ

ON CERQUE?

Una de les fases més importants del procés és seleccionar l’eina en què plantejar la cerca. Una bona selecció garanteix la recuperació de la informació més adequada a la nostra necessitat d’informació. Bàsicament, hi ha quatre tipus d’entorns de cerca:

  • Catàlegs de biblioteca.
  • Cercadors. Per exemple, Google Acadèmic.
  • Guies temàtiques. Recopilen de manera selectiva una certa quantitat d'enllaços sobre un tema determinat.
  • Portals de revistes científiques i de libres-e i bases de dades bibliogràfiques que recopilen referències de tot tipus de documents. Poden ser multidisciplinaris o especialitzats.

A més, podríem considerar una altra sèrie d'entorns com els repositoris o els portals institucionals (per exemple, Agencia Estatal del Boletín Oficial del Estado, Instituto Nacional de Estadística...).

Scopus, Recolecta o Dialnet són fonts d’informació multidisciplinàries i Linguistics and Language Behavior Abstracts (LLBA) o Editions and Adaptations of Shakespeare són exemples de fonts d’informació especialitzades en Filologia.

Anterior Següent

Llicència: Creative Commons: Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual 4.0