ALTRES CERCADORS QUE HAS DE CONÉIXER

GOOGLE SCHOLAR - GOOGLE ACADÈMIC

Google Acadèmic funciona pràcticament igual que Google Search, però limita els seus resultats a literatura científica: articles, tesis, llibres, resums i opinions judicials, procedents d'editorials acadèmiques, societats professionals, repositoris en línia, universitats i altres llocs.

Com ordena els resultats

El motor de rànquing de Google Acadèmic té en compte el text complet de l'article, qui el firma, on es va publicar i amb quina freqüència el citen altres treballs acadèmics. És la mateixa lògica del PageRank que has vist en l'apartat de fonaments, aplicada a cites en compte d'enllaços: un article molt citat puja en els resultats igual que una pàgina molt enllaçada puja en una cerca normal.

"Citat per" i el rastre d'un article

Davall de cada resultat hi ha un enllaç "Citat per", amb el nombre de treballs que el citen. És útil en dos sentits: t'indica quant de pes té eixe article dins del seu camp, i et permet rastrejar cap avant en el temps —què s'ha publicat després a partir d'eixa idea—, a l'inrevés de com funciona una bibliografia normal, que només mira cap arrere.

A partir d'eixes mateixes dades de cites, Google Acadèmic publica també Google Scholar Metrics, un rànquing de revistes per índex h5 (les cites rebudes pels seus articles en els últims cinc anys), com a alternativa gratuïta al factor d'impacte de Web of Science o al CiteScore de Scopus.

Accés al text complet

Si la UA té configurats els enllaços de biblioteca en Google Acadèmic, veuràs juntament amb els resultats un enllaç d'accés directe (alguna cosa com "Text complet [la teua universitat]") quan la biblioteca tinga contractat eixe recurs. Sense eixe accés, Google Acadèmic igualment enllaça a versions en obert quan existeixen: la prepublicació de l'autor, una còpia en un repositori institucional o la versió publicada si la revista és d'accés obert.

Els seus límits enfront d'una base de dades especialitzada

Google Acadèmic no substitueix una base de dades com Scopus o Web of Science, i convé que sàpies per què:

• No explica amb transparència quins acords té amb les editorials ni què decideix indexar exactament, per la qual cosa no pots saber amb seguretat fins a on arriba la seua cobertura.
• El filtre de qualitat és mínim —n’hi ha prou amb un resum i una bibliografia—, per la qual cosa mescla articles revisats per parells amb presentacions, apunts de classe o esborranys sense revisar.
• No distingix bé entre versions d'un mateix treball (preimpressió, versió de la revista, còpia en un repositori), la qual cosa pot inflar el recompte de cites d'un mateix article.
• No té descriptors ni un vocabulari controlat per a filtrar per matèria amb precisió, ni els filtres avançats per tipus de document, finançament o afiliació que sí que oferixen les bases de dades especialitzades.

Per a una primera aproximació, o quan no tens accés a una base de dades especialitzada, és una ferramenta molt sòlida. Per a una revisió sistemàtica o una anàlisi bibliomètrica rigorosa, no és suficient per si sola.

NO SOLS DE GOOGLE VIU L'INTERNAUTA

Hi ha altres cercadors interessants que cobrixen altres parcel·les de la informació en Internet.