Els riscos digitals són situacions o amenaces que poden perjudicar les persones quan usen eines digitals.
Aquests riscos poden afectar:
- La nostra informació personal.
- La nostra identitat.
- La nostra reputació.
- La nostra seguretat econòmica o emocional.
Imatge de freepik
Molts d’aquests perills poden afectar la nostra informació personal, la nostra seguretat econòmica i, fins i tot, el nostre benestar emocional. Per això, aquest tema busca mostrar-te els riscos més comuns en l’entorn digital i com protegir-te’n de manera senzilla i pràctica.
PHISING I SUPLANTACIÓ D’IDENTITAT
El phishing és un dels riscos més comuns en el món digital, es tracta d'una tècnica que consisteix a enganyar els usuaris perquè revelen informació confidencial, com ara contrasenyes o dades bancàries.
Pots rebre un correu electrònic que sembla ser del teu banc, però que en realitat és fals. Si fas clic en l’enllaç i escrius les teues dades, poden ser robades i usades sense el teu consentiment.
Aquest tipus d'atac representa una miqueta per cent molt elevat sobre les bretxes de seguretat en internet. Els atacs de phishing assistits per IA no deixen de créixer. A més, gràcies a la intel·ligència artificial, aquests atacs ara són molt més creïbles i difícils d'identificar.
QUISHING: PHISHING A TRAVÉS DE CODIS QR
El quishing és una variant del phishing en la qual l'enllaç fraudulent no arriba per correu o SMS, sinó a través d'un codi QR: en escanejar-ho amb el mòbil, s'accedeix a una web falsa dissenyada per a robar dades o credencials.
Un codi QR pegat sobre l'original en un parquímetre, en un cartell de la universitat o en la carta d'un restaurant pot redirigir-te a una pàgina que imita a la de pagament real. Com l'enllaç no es veu abans d'escanejar, resulta molt més difícil de detectar que un correu electrònic sospitós.
Abans d'introduir qualsevol dada després d'escanejar un QR, comprova la URL a la qual t'ha portat el navegador.
Desconfia de codis QR pegats o afegits sobre cartells oficials, o col·locats en llocs poc habituals.
Si el QR demana directament usuari i contrasenya o dades bancàries, verifica primer per un altre canal (la web oficial, una crida) que és legítim.
FURT DE CONTRASENYES I CREDENCIALS
Un altre risc creixent és el robatori de contrasenyes, també conegut com a robatori de credencials. Això passa quan una persona malintencionada accedeix als teus comptes digitals (correu, xarxes socials, comptes bancaris, etc.) usant les teues claus.
En molts casos, això es fa a través de programes que detecten contrasenyes febles o repetides.
Per a evitar-ho, és fonamental usar contrasenyes segures, diferents per a cada compte, i canviar-les amb freqüència. També es recomana activar la verificació en dos passos (coneguda com a autenticació multifactor) per a més seguretat.
La Universitat d’Alacant, en la seua pàgina del Servei d’Informàtica, t’ajuda a habilitar el doble factor d’autenticació.
RANSOMWARE I EXTORSIÓ DIGITAL
El programari de segrest o ransomware és una mena de programari maliciós que bloqueja l’accés als teus arxius o dispositius i exigeix un pagament (rescat) per a alliberar-los.
Aquest tipus d’atac ha crescut molt els últims anys, i ha generat pèrdues globals molt importants. Pot afectar persones, empreses i, fins i tot, universitats.
El risc no sols és perdre informació valuosa, sinó també que els atacants publiquen les teues dades si no pagues. Per a prevenir aquests atacs, és important no descarregar arxius de llocs desconeguts, no fer clic en enllaços sospitosos i mantenir els teus dispositius actualitzats amb bon programari de protecció.
Imatge de freepik
DEEPFAKES I SUPLANTACIÓ PER INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Amb els avanços en intel·ligència artificial, han sorgit noves amenaces com els deepfakes.
Són imatges, àudios o vídeos falsificats que imiten persones reals amb gran realisme.
Aquestes tècniques també s’utilitzen per a estafes per veu o vídeo en les quals una persona imita un familiar o un superior per a demanar-te diners o informació urgent. La millor manera de protegir-te és verificar sempre la font del missatge i malfiar-se de sol·licituds inusuals, fins i tot si semblen venir de persones conegudes.
XARXES WIFI PÚBLIQUES I ATACS SILENCIOSOS
Connectar-se a xarxes wifi públiques (com en cafès, universitats o aeroports) pot semblar pràctic, però també és perillós si no prenem precaucions.
Els ciberdelinqüents poden interceptar la informació que envies o reps mentre estàs connectat a aquestes xarxes, a través d’un mètode anomenat "atac de intermediari" o "man-in-the-middle". Així poden veure les teues contrasenyes, missatges o dades bancàries sense que te n’adones.
Per a protegir-te, es recomana evitar fer transaccions importants en xarxes obertes i, si és necessari usar-les, activar una VPN (xarxa privada virtual), que xifra la informació i evita que altres la vegen.
BRETXES DE SEGURETAT EN L’ENTORN UNIVERSITARI
El sector educatiu també és un blanc freqüent dels atacs digitals. Universitats d’arreu del món han sigut víctimes de filtracions de dades que afecten tant estudiants com professors.
Com a estudiants,
És important que prengueu mesures responsables, com no compartir les vostres credencials, no deixar sessions obertes en ordinadors d’ús públic i estar atents a qualsevol comportament estrany en les plataformes institucionals.
RISCOS LLIGATS A IA GENERATIVA (MÉS ENLLÀ DEL DEEPFAKE GENÈRIC)
- Sextorsión amb imatges generades per IA (nudify apps): creació i difusió d'imatges sexuals falses d'una persona real sense el seu consentiment, mitjançant aplicacions d'IA. És un risc cada vegada més comú entre joves i, des de desembre de 2026, està expressament prohibit pel Reglament europeu d'IA.
- Vishing amb veu clonada: crides o notes de veu falses que imiten la veu d'un familiar, amic, amiga o superior, generades amb IA a partir d'uns pocs segons d'àudio real, normalment amb l'objectiu de demanar diners o dades de manera urgent.
- Ús indegut d'IA en TFG/TFM: abans d'usar eines d'IA generativa en un treball acadèmic, comprova què considera plagi la teua universitat, què exigeix la normativa vigent en matèria de transparència sobre l'ús d'IA (declarar quines parts s'han generat o secundat amb IA) i quines eines de detecció de contingut generat per IA s'apliquen en l'avaluació.
- Dependència o ús poc crític dels bots com a font única d'informació: els bots poden presentar al·lucinacions (inventar dades amb aparença de certesa) i biaixos. Usar-los com a única font, sense contrastar, és en si mateix un risc acadèmic i personal.
Un risc emergent relacionat: cada vegada és més habitual delegar tasques en assistents o agents d'IA (per a reservar, comprar o gestionar cites en el teu nom). Igual que a una persona li la pot enganyar amb una web falsa, aquests agents també poden ser manipulats per pàgines dissenyades específicament per a confondre'ls, amb conseqüències reals sobre les teues dades o els teus diners.